| Inicio | Todas las palabras | Empiecen con | Terminan en | Contienen AB | Contienen A & B | La posición
Lista de palabras de 11 letras que contienen •••••••Haga clic para añadir una novena letra
Usted tiene límite de alcance de 8 letras. Haga clic para quitar una letra
Haga clic para cambiar el tamaño de palabra Todos alfabético Todo el tamaño 9 10 11 12 13 14 15
Hay 15 palabras de once letras contienen A, 2D, 3E, F y N| DEFENDEDERA | • DEFENDEDERA adj. Dícese de lo que se puede defender. | | DEFENDEDORA | • defendedora adj. Forma del femenino de defendedor. • DEFENDEDORA adj. defensor. • DEFENDEDORA m. ant. abogado. | | DEFENDERIAN | • defenderían v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del condicional de defender o de defenderse. • DEFENDER tr. Amparar, librar, proteger. • DEFENDER prnl. Gozar de una cierta holgura económica. | | DEFENDERIAS | • defenderías v. Segunda persona del singular (tú, vos) del condicional de defender o de defenderse. • DEFENDER tr. Amparar, librar, proteger. • DEFENDER prnl. Gozar de una cierta holgura económica. | | DEFENDIERAN | • defendieran v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo… • DEFENDER tr. Amparar, librar, proteger. • DEFENDER prnl. Gozar de una cierta holgura económica. | | DEFENDIERAS | • defendieras v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito imperfecto de subjuntivo de defender o de defenderse. • DEFENDER tr. Amparar, librar, proteger. • DEFENDER prnl. Gozar de una cierta holgura económica. | | DEFENESTRAD | • defenestrad v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del imperativo afirmativo de defenestrar. • DEFENESTRAR tr. Arrojar a alguien por una ventana. | | DESENFADARE | • desenfadare v. Primera persona del singular (yo) del futuro de subjuntivo de desenfadar. • desenfadare v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del futuro de subjuntivo de desenfadar. • desenfadaré v. Primera persona del singular (yo) del futuro de indicativo de desenfadar. | | DESENFADASE | • desenfadase v. Primera persona del singular (yo) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desenfadar. • desenfadase v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo… • DESENFADAR tr. Desenojar, quitar el enfado. | | DESENFADEIS | • desenfadéis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del presente de subjuntivo de desenfadar. • DESENFADAR tr. Desenojar, quitar el enfado. | | DESENFALDEN | • desenfalden v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de desenfaldar. • desenfalden v. Segunda persona del plural (ustedes) del imperativo de desenfaldar. • DESENFALDAR tr. Bajar el enfaldo. | | DESENFALDES | • desenfaldes v. Segunda persona del singular (tú) del presente de subjuntivo de desenfaldar. • desenfaldés v. Segunda persona del singular (vos) del presente de subjuntivo de desenfaldar. • DESENFALDAR tr. Bajar el enfaldo. | | DESENFARDEN | • desenfarden v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de desenfardar. • desenfarden v. Segunda persona del plural (ustedes) del imperativo de desenfardar. • DESENFARDAR tr. Abrir y desatar los fardos. | | DESENFARDES | • desenfardes v. Segunda persona del singular (tú) del presente de subjuntivo de desenfardar. • desenfardés v. Segunda persona del singular (vos) del presente de subjuntivo de desenfardar. • DESENFARDAR tr. Abrir y desatar los fardos. | | DESENFRENAD | • desenfrenad v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del imperativo afirmativo de desenfrenar. • DESENFRENAR tr. Quitar el freno a las caballerías. • DESENFRENAR prnl. fig. Desmandarse, entregarse desordenadamente a los vicios y maldades. |
Las definiciones son breves extractos del WikWik.org y www.LasPalabras.es.
Vea esta lista para:
Sitios web recomendados
| |