| ENGAFASTEIS | • engafasteis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del pretérito perfecto simple de indicativo de engafar. • ENGAFAR tr. Armar la ballesta con la gafa, colocando la cuerda en la nuez para que pueda disparar el lance. |
| ENGAFETABAS | • engafetabas v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito imperfecto de indicativo de engafetar. • ENGAFETAR tr. Ar. encorchetar. |
| ENGAFETADAS | • engafetadas adj. Forma del femenino plural de engafetado, participio de engafetar. |
| ENGAFETADOS | • engafetados adj. Forma del plural de engafetado, participio de engafetar. |
| ENGAFETAMOS | • engafetamos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del presente de indicativo de engafetar. • engafetamos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del pretérito perfecto simple de indicativo de engafetar. • ENGAFETAR tr. Ar. encorchetar. |
| ENGAFETARAS | • engafetaras v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito imperfecto de subjuntivo de engafetar. • engafetarás v. Segunda persona del singular (tú, vos) del futuro de indicativo de engafetar. • ENGAFETAR tr. Ar. encorchetar. |
| ENGAFETARES | • engafetares v. Segunda persona del singular (tú, vos) del futuro de subjuntivo de engafetar. • ENGAFETAR tr. Ar. encorchetar. |
| ENGAFETASEN | • engafetasen v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo de engafetar. • ENGAFETAR tr. Ar. encorchetar. |
| ENGAFETASES | • engafetases v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito imperfecto de subjuntivo de engafetar. • ENGAFETAR tr. Ar. encorchetar. |
| ENGAFETASTE | • engafetaste v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito perfecto simple de indicativo de engafetar. • ENGAFETAR tr. Ar. encorchetar. |
| ENGAFETEMOS | • engafetemos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del presente de subjuntivo de engafetar. • engafetemos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del imperativo (exhortatorio) de engafetar. • ENGAFETAR tr. Ar. encorchetar. |
| ENGARFIASTE | • engarfiaste v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito perfecto simple de indicativo de engarfiar. • ENGARFIAR intr. Garfear. |
| ESTENOGRAFA | • ESTENÓGRAFA m. y f. Persona que sabe o profesa la estenografía. |
| ESTENOGRAFO | • ESTENÓGRAFO m. y f. Persona que sabe o profesa la estenografía. |
| FISGONEASTE | • fisgoneaste v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito perfecto simple de indicativo de fisgonear. • FISGONEAR tr. Fisgar, husmear por costumbre. |
| FLAGELANTES | • flagelantes adj. Forma del plural de flagelante. • FLAGELANTE m. Hereje de una secta que apareció en Italia en el siglo XIII, y cuyo error consistía en considerar más eficaz para el perdón de los pecados la penitencia de los azotes que la confesión sacramental. |
| FRAGMENTASE | • fragmentase v. Primera persona del singular (yo) del pretérito imperfecto de subjuntivo de fragmentar. • fragmentase v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo… • FRAGMENTAR tr. Reducir a fragmentos. |
| FRAGMENTEIS | • fragmentéis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del presente de subjuntivo de fragmentar. • FRAGMENTAR tr. Reducir a fragmentos. |
| FREGOTEASEN | • fregoteasen v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo de fregotear. • FREGOTEAR tr. fam. Fregar de prisa y mal. |
| TRANSFREGUE | • transfregué v. Primera persona del singular (yo) del pretérito perfecto simple de indicativo de transfregar. |