| DERRUMBADEROS | • DERRUMBADERO m. Despeñadero, precipicio, lugar en que es fácil caerse. |
| DESBARDARAMOS | • desbardáramos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desbardar. • DESBARDAR tr. Quitar la barda a una tapia. |
| DESBARDAREMOS | • desbardaremos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del futuro de indicativo de desbardar. • desbardáremos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del futuro de subjuntivo de desbardar. • DESBARDAR tr. Quitar la barda a una tapia. |
| DESBORDARAMOS | • desbordáramos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desbordar. • DESBORDAR intr. Salir de los bordes, derramarse. • DESBORDAR tr. fig. Sobrepasar un asunto la capacidad intelectual o emocional de una persona. |
| DESBORDAREMOS | • desbordaremos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del futuro de indicativo de desbordar. • desbordáremos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del futuro de subjuntivo de desbordar. • DESBORDAR intr. Salir de los bordes, derramarse. |
| DESBRIDARAMOS | • desbridáramos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desbridar. • DESBRIDAR tr. Cir. Dividir con instrumento cortante tejidos fibrosos que, produciendo estrangulación, pueden originar la gangrena. |
| DESBRIDAREMOS | • desbridaremos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del futuro de indicativo de desbridar. • desbridáremos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del futuro de subjuntivo de desbridar. • DESBRIDAR tr. Cir. Dividir con instrumento cortante tejidos fibrosos que, produciendo estrangulación, pueden originar la gangrena. |
| DESEMBARGADOR | • DESEMBARGADOR m. Magistrado supremo y del Consejo del Rey, que había en Portugal. |
| DESEMBARRADAS | Lo sentimos, pero carente de definición. |
| DESEMBARRADOS | Lo sentimos, pero carente de definición. |
| DESEMBARRANDO | • DESEMBARRAR tr. Limpiar, quitar el barro. |
| DESEMBRIDARAN | • desembridaran v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo… • desembridarán v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del futuro de indicativo de desembridar. • DESEMBRIDAR tr. Quitar a una cabalgadura las bridas. |
| DESEMBRIDARAS | • desembridaras v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desembridar. • desembridarás v. Segunda persona del singular (tú, vos) del futuro de indicativo de desembridar. • DESEMBRIDAR tr. Quitar a una cabalgadura las bridas. |
| DESEMBRIDAREN | • desembridaren v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del futuro de subjuntivo de desembridar. • DESEMBRIDAR tr. Quitar a una cabalgadura las bridas. |
| DESEMBRIDARES | • desembridares v. Segunda persona del singular (tú, vos) del futuro de subjuntivo de desembridar. • DESEMBRIDAR tr. Quitar a una cabalgadura las bridas. |
| DESEMBRIDARIA | • desembridaría v. Primera persona del singular (yo) del condicional de desembridar. • desembridaría v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del condicional de desembridar. • DESEMBRIDAR tr. Quitar a una cabalgadura las bridas. |
| DESEMBRIDARON | • desembridaron v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito perfecto simple de indicativo… • DESEMBRIDAR tr. Quitar a una cabalgadura las bridas. |
| DESHERRUMBRAD | • DESHERRUMBRAR tr. Quitar la herrumbre. |
| DESLUMBRADORA | • deslumbradora adj. Forma del femenino de deslumbrador. • DESLUMBRADORA adj. Que deslumbra. |
| DESMEMBRADORA | • desmembradora adj. Forma del femenino de desmembrador. • DESMEMBRADORA adj. Que desmiembra. |