| BIGARDEARIAMOS | • bigardearíamos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del condicional de bigardear. • BIGARDEAR intr. fam. Andar uno vago y mal entretenido. |
| DESABRIGARAMOS | • desabrigáramos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desabrigar. • DESABRIGAR tr. Descubrir, desarropar, quitar el abrigo. |
| DESABRIGAREMOS | • desabrigaremos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del futuro de indicativo de desabrigar. • desabrigáremos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del futuro de subjuntivo de desabrigar. • DESABRIGAR tr. Descubrir, desarropar, quitar el abrigo. |
| DESBARRIGUEMOS | Lo sentimos, pero carente de definición. |
| DESBRAGARIAMOS | • desbragaríamos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del condicional de desbragar. • DESBRAGAR tr. And. Cavar alrededor de la cepa una pileta de unos veinte centímetros de profundidad, para quitar las raíces superficiales y recoger los brotes para injertos. |
| DESEMBARGARAIS | • desembargarais v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desembargar. • DESEMBARGAR tr. Quitar el impedimento u obstáculo. |
| DESEMBARGAREIS | • desembargareis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del futuro de subjuntivo de desembargar. • desembargaréis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del futuro de indicativo de desembargar. • DESEMBARGAR tr. Quitar el impedimento u obstáculo. |
| DESEMBARGARIAN | • desembargarían v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del condicional de desembargar. • DESEMBARGAR tr. Quitar el impedimento u obstáculo. |
| DESEMBARGARIAS | • desembargarías v. Segunda persona del singular (tú, vos) del condicional de desembargar. • DESEMBARGAR tr. Quitar el impedimento u obstáculo. |
| DESEMBRAGARAIS | • desembragarais v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desembragar. • DESEMBRAGAR tr. Mec. Desconectar del eje motor un mecanismo. |
| DESEMBRAGAREIS | • desembragareis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del futuro de subjuntivo de desembragar. • desembragaréis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del futuro de indicativo de desembragar. • DESEMBRAGAR tr. Mec. Desconectar del eje motor un mecanismo. |
| DESEMBRAGARIAN | • desembragarían v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del condicional de desembragar. • DESEMBRAGAR tr. Mec. Desconectar del eje motor un mecanismo. |
| DESEMBRAGARIAS | • desembragarías v. Segunda persona del singular (tú, vos) del condicional de desembragar. • DESEMBRAGAR tr. Mec. Desconectar del eje motor un mecanismo. |
| DESEMBRIAGARAN | • desembriagaran v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo… • desembriagarán v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del futuro de indicativo de desembriagar. • DESEMBRIAGAR tr. Quitar la embriaguez. |
| DESEMBRIAGARAS | • desembriagaras v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desembriagar. • desembriagarás v. Segunda persona del singular (tú, vos) del futuro de indicativo de desembriagar. • DESEMBRIAGAR tr. Quitar la embriaguez. |
| DESEMBRIAGAREN | • desembriagaren v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del futuro de subjuntivo de desembriagar. • DESEMBRIAGAR tr. Quitar la embriaguez. |
| DESEMBRIAGARES | • desembriagares v. Segunda persona del singular (tú, vos) del futuro de subjuntivo de desembriagar. • DESEMBRIAGAR tr. Quitar la embriaguez. |
| DESEMBRIAGARIA | • desembriagaría v. Primera persona del singular (yo) del condicional de desembriagar. • desembriagaría v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del condicional de desembriagar. • DESEMBRIAGAR tr. Quitar la embriaguez. |
| DESEMBRIAGARON | • desembriagaron v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito perfecto simple de indicativo… • DESEMBRIAGAR tr. Quitar la embriaguez. |
| ENRODRIGABAMOS | • enrodrigábamos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del pretérito imperfecto de indicativo de enrodrigar. • ENRODRIGAR tr. rodrigar. |