| DECONSTRUYEREN | • deconstruyeren v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del futuro de subjuntivo de deconstruir. |
| DECONSTRUYESEN | • deconstruyesen v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo… |
| DESENYUNTARE | • desenyuntare v. Primera persona del singular (yo) del futuro de subjuntivo de desenyuntar. • desenyuntare v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del futuro de subjuntivo de desenyuntar. • desenyuntaré v. Primera persona del singular (yo) del futuro de indicativo de desenyuntar. |
| DESENYUNTAREIS | • desenyuntareis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del futuro de subjuntivo de desenyuntar. • desenyuntaréis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del futuro de indicativo de desenyuntar. |
| DESENYUNTAREMOS | • desenyuntaremos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del futuro de indicativo de desenyuntar. • desenyuntáremos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del futuro de subjuntivo de desenyuntar. |
| DESENYUNTAREN | • desenyuntaren v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del futuro de subjuntivo de desenyuntar. |
| DESENYUNTARES | • desenyuntares v. Segunda persona del singular (tú, vos) del futuro de subjuntivo de desenyuntar. |
| DESENYUNTASE | • desenyuntase v. Primera persona del singular (yo) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desenyuntar. • desenyuntase v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo… |
| DESENYUNTASEIS | • desenyuntaseis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desenyuntar. |
| DESENYUNTASEMOS | • desenyuntásemos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desenyuntar. |
| DESENYUNTASEN | • desenyuntasen v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo… |
| DESENYUNTASES | • desenyuntases v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desenyuntar. |
| DESENYUNTASTE | • desenyuntaste v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito perfecto simple de indicativo de desenyuntar. |
| DESENYUNTASTEIS | • desenyuntasteis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del pretérito perfecto simple de indicativo de desenyuntar. |
| DESENYUNTE | • desenyunte v. Primera persona del singular (yo) del presente de subjuntivo de desenyuntar. • desenyunte v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de desenyuntar. • desenyunte v. Segunda persona del singular (usted) del imperativo de desenyuntar. |
| DESENYUNTEIS | • desenyuntéis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del presente de subjuntivo de desenyuntar. |
| DESENYUNTEMOS | • desenyuntemos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del presente de subjuntivo de desenyuntar. • desenyuntemos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del imperativo (exhortatorio) de desenyuntar. |
| DESENYUNTEN | • desenyunten v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de desenyuntar. • desenyunten v. Segunda persona del plural (ustedes) del imperativo de desenyuntar. |
| DESENYUNTES | • desenyuntes v. Segunda persona del singular (tú) del presente de subjuntivo de desenyuntar. • desenyuntés v. Segunda persona del singular (vos) del presente de subjuntivo de desenyuntar. |
| ENTREOYENDO | • entreoyendo v. Gerundio irregular de entreoír. |