| DEFLEGMEN | • deflegmen v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de deflegmar. • deflegmen v. Segunda persona del plural (ustedes) del imperativo de deflegmar. • DEFLEGMAR tr. Quím. Separar de un cuerpo su parte acuosa. |
| DEFLEGMES | • deflegmes v. Segunda persona del singular (tú) del presente de subjuntivo de deflegmar. • deflegmés v. Segunda persona del singular (vos) del presente de subjuntivo de deflegmar. • DEFLEGMAR tr. Quím. Separar de un cuerpo su parte acuosa. |
| ENGAFECER | • ENGAFECER intr. ant. Contraer la lepra. |
| ENGAFETEN | • engafeten v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de engafetar. • engafeten v. Segunda persona del plural (ustedes) del imperativo de engafetar. • ENGAFETAR tr. Ar. encorchetar. |
| ENGAFETES | • engafetes v. Segunda persona del singular (tú) del presente de subjuntivo de engafetar. • engafetés v. Segunda persona del singular (vos) del presente de subjuntivo de engafetar. • ENGAFETAR tr. Ar. encorchetar. |
| FEDEGAREN | • fedegaren v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del futuro de subjuntivo de fedegar. • FEDEGAR tr. Sal. Bregar, amasar. |
| FEDEGARES | • fedegares v. Segunda persona del singular (tú, vos) del futuro de subjuntivo de fedegar. • FEDEGAR tr. Sal. Bregar, amasar. |
| FEDEGASEN | • fedegasen v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo de fedegar. • FEDEGAR tr. Sal. Bregar, amasar. |
| FEDEGASES | • fedegases v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito imperfecto de subjuntivo de fedegar. • FEDEGAR tr. Sal. Bregar, amasar. |
| FEDEGASTE | • fedegaste v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito perfecto simple de indicativo de fedegar. • FEDEGAR tr. Sal. Bregar, amasar. |
| FEDEGUEIS | • fedeguéis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del presente de subjuntivo de fedegar. |
| FOGUEREEN | • foguereen v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de foguerear. • foguereen v. Segunda persona del plural (ustedes) del imperativo de foguerear. |
| FOGUEREES | • foguerees v. Segunda persona del singular (tú) del presente de subjuntivo de foguerear. • foguereés v. Segunda persona del singular (vos) del presente de subjuntivo de foguerear. |
| FREGOTEEN | • fregoteen v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de fregotear. • fregoteen v. Segunda persona del plural (ustedes) del imperativo de fregotear. • FREGOTEAR tr. fam. Fregar de prisa y mal. |
| FREGOTEES | • fregotees v. Segunda persona del singular (tú) del presente de subjuntivo de fregotear. • fregoteés v. Segunda persona del singular (vos) del presente de subjuntivo de fregotear. • FREGOTEAR tr. fam. Fregar de prisa y mal. |
| GREFIERES | • GREFIER m. Oficio honorífico de la casa real, según la etiqueta de la de Borgoña, auxiliar y complementario del de contralor. |
| REFREGARE | • refregare v. Primera persona del singular (yo) del futuro de subjuntivo de refregar. • refregare v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del futuro de subjuntivo de refregar. • refregaré v. Primera persona del singular (yo) del futuro de indicativo de refregar. |
| REFREGASE | • refregase v. Primera persona del singular (yo) del pretérito imperfecto de subjuntivo de refregar. • refregase v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo… • REFREGAR tr. Frotar una cosa con otra. |
| REFRIEGUE | • refriegue v. Primera persona del singular (yo) del presente de subjuntivo de refregar. • refriegue v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de refregar. • refriegue v. Segunda persona del singular (usted) del imperativo de refregar. |
| REFRIGERE | • refrigere v. Primera persona del singular (yo) del presente de subjuntivo de refrigerar. • refrigere v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de refrigerar. • refrigere v. Segunda persona del singular (usted) del imperativo de refrigerar. |