| ENFANGASTE | • enfangaste v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito perfecto simple de indicativo de enfangar. • ENFANGAR tr. Cubrir de fango una cosa o meterla en él. • ENFANGAR prnl. fig. y fam. Mezclarse en negocios innobles y vergonzosos. |
| ENGAFETABA | • engafetaba v. Primera persona del singular (yo) del pretérito imperfecto de indicativo de engafetar. • engafetaba v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de indicativo… • ENGAFETAR tr. Ar. encorchetar. |
| ENGAFETADA | • engafetada adj. Forma del femenino de engafetado, participio de engafetar. |
| ENGAFETADO | • engafetado v. Participio de engafetar. • ENGAFETAR tr. Ar. encorchetar. |
| ENGAFETAIS | • engafetáis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del presente de indicativo de engafetar. • ENGAFETAR tr. Ar. encorchetar. |
| ENGAFETARA | • engafetara v. Primera persona del singular (yo) del pretérito imperfecto de subjuntivo de engafetar. • engafetara v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo… • engafetará v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del futuro de indicativo de engafetar. |
| ENGAFETARE | • engafetare v. Primera persona del singular (yo) del futuro de subjuntivo de engafetar. • engafetare v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del futuro de subjuntivo de engafetar. • engafetaré v. Primera persona del singular (yo) del futuro de indicativo de engafetar. |
| ENGAFETASE | • engafetase v. Primera persona del singular (yo) del pretérito imperfecto de subjuntivo de engafetar. • engafetase v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo… • ENGAFETAR tr. Ar. encorchetar. |
| ENGAFETEIS | • engafetéis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del presente de subjuntivo de engafetar. • ENGAFETAR tr. Ar. encorchetar. |
| ENGOLFASTE | • engolfaste v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito perfecto simple de indicativo de engolfar. • ENGOLFAR tr. Meter una embarcación en el golfo. • ENGOLFAR intr. Entrar una embarcación muy adentro del mar, de manera que ya no se divise desde tierra. |
| ENGRIFASTE | • engrifaste v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito perfecto simple de indicativo de engrifar. • ENGRIFAR tr. Encrespar, erizar. • ENGRIFAR prnl. Enarmonarse, empinarse una caballería. |
| FLAGELANTE | • FLAGELANTE m. Hereje de una secta que apareció en Italia en el siglo XIII, y cuyo error consistía en considerar más eficaz para el perdón de los pecados la penitencia de los azotes que la confesión sacramental. |
| FRAGMENTEN | • fragmenten v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de fragmentar. • fragmenten v. Segunda persona del plural (ustedes) del imperativo de fragmentar. • FRAGMENTAR tr. Reducir a fragmentos. |
| FRAGMENTES | • fragmentes v. Segunda persona del singular (tú) del presente de subjuntivo de fragmentar. • fragmentés v. Segunda persona del singular (vos) del presente de subjuntivo de fragmentar. • FRAGMENTAR tr. Reducir a fragmentos. |
| FUGAZMENTE | • FUGAZMENTE adv. m. De manera fugaz. |
| REFULGENTE | • refulgente adj. Que refulge. • REFULGENTE adj. Que emite resplandor. |