| DESENYUGASTE | • desenyugaste v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito perfecto simple de indicativo de desenyugar. |
| DESENYUNTARE | • desenyuntare v. Primera persona del singular (yo) del futuro de subjuntivo de desenyuntar. • desenyuntare v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del futuro de subjuntivo de desenyuntar. • desenyuntaré v. Primera persona del singular (yo) del futuro de indicativo de desenyuntar. |
| DESENYUNTASE | • desenyuntase v. Primera persona del singular (yo) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desenyuntar. • desenyuntase v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo… |
| DESENYUNTEIS | • desenyuntéis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del presente de subjuntivo de desenyuntar. |
| DESTITUYEREN | • destituyeren v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del futuro de subjuntivo de destituir. |
| DESTITUYERES | • destituyeres v. Segunda persona del singular (tú, vos) del futuro de subjuntivo de destituir. |
| DESTITUYESEN | • destituyesen v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo de destituir. |
| DESTITUYESES | • destituyeses v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito imperfecto de subjuntivo de destituir. |
| DESTRUYEREIS | • destruyereis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del futuro de subjuntivo de destruir o de destruirse. |
| DESTRUYESEIS | • destruyeseis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del pretérito imperfecto de subjuntivo de destruir o de destruirse. |
| ESTATUYEREIS | • estatuyereis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del futuro de subjuntivo de estatuir. |
| ESTATUYESEIS | • estatuyeseis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del pretérito imperfecto de subjuntivo de estatuir. |
| RESTITUYEREN | • restituyeren v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del futuro de subjuntivo de restituir. |
| RESTITUYERES | • restituyeres v. Segunda persona del singular (tú, vos) del futuro de subjuntivo de restituir. |
| RESTITUYESEN | • restituyesen v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo de restituir. |
| RESTITUYESES | • restituyeses v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito imperfecto de subjuntivo de restituir. |
| RETRIBUYEREN | • retribuyeren v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del futuro de subjuntivo de retribuir. |
| RETRIBUYERES | • retribuyeres v. Segunda persona del singular (tú, vos) del futuro de subjuntivo de retribuir. |
| RETRIBUYESEN | • retribuyesen v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo de retribuir. |
| RETRIBUYESES | • retribuyeses v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito imperfecto de subjuntivo de retribuir. |