| DOBLES | • dobles s. Deporte. En el tenis y otros deportes similares, partido que se juega con dos jugadores por lado. • dobles adj. Forma del plural de doble. • dobles v. Segunda persona del singular (tú) del presente de subjuntivo de doblar o de doblarse. |
| NOBLES | • nobles adj. Forma del plural de noble. • NOBLE adj. Preclaro, ilustre, generoso. • NOBLE m. Moneda de oro que se usó en España, dos quilates más fina que el escudo. |
| ROBLES | • robles v. Segunda persona del singular (tú) del presente de subjuntivo de roblar. • Robles s. Apellido. • roblés v. Segunda persona del singular (vos) del presente de subjuntivo de roblar. |
| ENDOBLES | • endobles v. Segunda persona del singular (tú) del presente de subjuntivo de endoblar. • endoblés v. Segunda persona del singular (vos) del presente de subjuntivo de endoblar. • ENDOBLAR tr. Entre ganaderos, hacer que dos ovejas críen a la vez un cordero. |
| INMOBLES | • inmobles adj. Forma del plural de inmoble. • INMOBLE adj. Que no puede ser movido. |
| INNOBLES | • innobles adj. Forma del plural de innoble. • INNOBLE adj. Que no es noble. |
| REDOBLES | • redobles v. Segunda persona del singular (tú) del presente de subjuntivo de redoblar. • redoblés v. Segunda persona del singular (vos) del presente de subjuntivo de redoblar. • REDOBLAR tr. Aumentar una cosa otro tanto o el doble de lo que antes era. |
| SINOBLES | • sinobles adj. Forma del plural de sinoble. • SINOBLE adj. Blas. sinople. |
| DESDOBLES | • desdobles v. Segunda persona del singular (tú) del presente de subjuntivo de desdoblar. • desdoblés v. Segunda persona del singular (vos) del presente de subjuntivo de desdoblar. • DESDOBLAR tr. Extender una cosa que estaba doblada. |
| DESROBLES | • desrobles v. Segunda persona del singular (tú) del presente de subjuntivo de desroblar. • desroblés v. Segunda persona del singular (vos) del presente de subjuntivo de desroblar. • DESROBLAR tr. Quitar la robladura de la punta de un clavo, perno o cosa semejante. |
| MANDOBLES | • mandobles s. Forma del plural de mandoble. • MANDOBLE m. Cuchillada o golpe grande que se da usando el arma con ambas manos. |
| PASODOBLES | • PASODOBLE m. Mús. Marcha a cuyo compás puede llevar la tropa el paso ordinario. |
| SEMIDOBLES | • SEMIDOBLE adj. V. fiesta, rito semidoble. |
| TRASDOBLES | • trasdobles v. Segunda persona del singular (tú) del presente de subjuntivo de trasdoblar. • trasdoblés v. Segunda persona del singular (vos) del presente de subjuntivo de trasdoblar. • TRASDOBLAR tr. Dar a una cosa tres dobleces. |
| TRESDOBLES | • tresdobles adj. Forma del plural de tresdoble. • tresdoblés v. Segunda persona del singular (vos) del presente de subjuntivo de tresdoblar. • TRESDOBLAR tr. Multiplicar por tres. |
| ENTREDOBLES | • entredobles adj. Forma del plural de entredoble. • ENTREDOBLE adj. Aplícase a los géneros que ni son dobles ni tan sencillos como otros de su clase. |
| CUATRODOBLES | • cuatrodobles v. Segunda persona del singular (tú) del presente de subjuntivo de cuatrodoblar. • cuatrodoblés v. Segunda persona del singular (vos) del presente de subjuntivo de cuatrodoblar. • CUATRODOBLAR tr. Aumentar una cosa hasta el cuádruplo. |