| ENCADENARE | • encadenare v. Primera persona del singular (yo) del futuro de subjuntivo de encadenar. • encadenare v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del futuro de subjuntivo de encadenar. • encadenaré v. Primera persona del singular (yo) del futuro de indicativo de encadenar. |
| CONCADENARE | • concadenare v. Primera persona del singular (yo) del futuro de subjuntivo de concadenar. • concadenare v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del futuro de subjuntivo de concadenar. • concadenaré v. Primera persona del singular (yo) del futuro de indicativo de concadenar. |
| ENCADENAREN | • encadenaren v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del futuro de subjuntivo de encadenar. • ENCADENAR tr. Ligar y atar con cadena. |
| ENCADENARES | • encadenares v. Segunda persona del singular (tú, vos) del futuro de subjuntivo de encadenar. • ENCADENAR tr. Ligar y atar con cadena. |
| CONCADENAREN | • concadenaren v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del futuro de subjuntivo de concadenar. • CONCADENAR tr. fig. concatenar. |
| CONCADENARES | • concadenares v. Segunda persona del singular (tú, vos) del futuro de subjuntivo de concadenar. • CONCADENAR tr. fig. concatenar. |
| ENCADENAREIS | • encadenareis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del futuro de subjuntivo de encadenar. • encadenaréis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del futuro de indicativo de encadenar. • ENCADENAR tr. Ligar y atar con cadena. |
| CONCADENAREIS | • concadenareis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del futuro de subjuntivo de concadenar. • concadenaréis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del futuro de indicativo de concadenar. • CONCADENAR tr. fig. concatenar. |
| DESENCADENARE | • desencadenare v. Primera persona del singular (yo) del futuro de subjuntivo de desencadenar. • desencadenare v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del futuro de subjuntivo de desencadenar. • desencadenaré v. Primera persona del singular (yo) del futuro de indicativo de desencadenar. |
| ENCADENAREMOS | • encadenaremos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del futuro de indicativo de encadenar. • encadenáremos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del futuro de subjuntivo de encadenar. • ENCADENAR tr. Ligar y atar con cadena. |
| CONCADENAREMOS | • concadenaremos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del futuro de indicativo de concadenar. • concadenáremos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del futuro de subjuntivo de concadenar. • CONCADENAR tr. fig. concatenar. |
| DESENCADENAREN | • desencadenaren v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del futuro de subjuntivo de desencadenar. • DESENCADENAR tr. Quitar la cadena al que está con ella amarrado. |
| DESENCADENARES | • desencadenares v. Segunda persona del singular (tú, vos) del futuro de subjuntivo de desencadenar. • DESENCADENAR tr. Quitar la cadena al que está con ella amarrado. |
| DESENCADENAREIS | • desencadenareis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del futuro de subjuntivo de desencadenar. • desencadenaréis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del futuro de indicativo de desencadenar. • DESENCADENAR tr. Quitar la cadena al que está con ella amarrado. |