| DESENALBARDABAN | • desenalbardaban v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de indicativo… • DESENALBARDAR tr. Quitar la albarda; desaparejar las bestias. |
| DESENALBARDABAS | • desenalbardabas v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito imperfecto de indicativo de desenalbardar. • DESENALBARDAR tr. Quitar la albarda; desaparejar las bestias. |
| DESENALBARDADAS | • desenalbardadas adj. Forma del femenino plural de desenalbardado, participio de desenalbardar. |
| DESENALBARDADOS | • desenalbardados adj. Forma del plural de desenalbardado, participio de desenalbardar. |
| DESENALBARDAMOS | • desenalbardamos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del presente de indicativo de desenalbardar. • desenalbardamos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del pretérito perfecto simple de indicativo de desenalbardar. • DESENALBARDAR tr. Quitar la albarda; desaparejar las bestias. |
| DESENALBARDANDO | • desenalbardando v. Gerundio de desenalbardar. • DESENALBARDAR tr. Quitar la albarda; desaparejar las bestias. |
| DESENALBARDARAN | • desenalbardaran v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo… • desenalbardarán v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del futuro de indicativo de desenalbardar. • DESENALBARDAR tr. Quitar la albarda; desaparejar las bestias. |
| DESENALBARDARAS | • desenalbardaras v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desenalbardar. • desenalbardarás v. Segunda persona del singular (tú, vos) del futuro de indicativo de desenalbardar. • DESENALBARDAR tr. Quitar la albarda; desaparejar las bestias. |
| DESENALBARDAREN | • desenalbardaren v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del futuro de subjuntivo de desenalbardar. • DESENALBARDAR tr. Quitar la albarda; desaparejar las bestias. |
| DESENALBARDARES | • desenalbardares v. Segunda persona del singular (tú, vos) del futuro de subjuntivo de desenalbardar. • DESENALBARDAR tr. Quitar la albarda; desaparejar las bestias. |
| DESENALBARDARIA | • desenalbardaría v. Primera persona del singular (yo) del condicional de desenalbardar. • desenalbardaría v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del condicional de desenalbardar. • DESENALBARDAR tr. Quitar la albarda; desaparejar las bestias. |
| DESENALBARDARON | • desenalbardaron v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito perfecto simple de indicativo… • DESENALBARDAR tr. Quitar la albarda; desaparejar las bestias. |
| DESENALBARDASEN | • desenalbardasen v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo… • DESENALBARDAR tr. Quitar la albarda; desaparejar las bestias. |
| DESENALBARDASES | • desenalbardases v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desenalbardar. • DESENALBARDAR tr. Quitar la albarda; desaparejar las bestias. |
| DESENALBARDASTE | • desenalbardaste v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito perfecto simple de indicativo de desenalbardar. • DESENALBARDAR tr. Quitar la albarda; desaparejar las bestias. |