| DESENGANCHAR | • DESENGANCHAR tr. Soltar; desprender una cosa que está enganchada. |
| DESENGANCHARA | • DESENGANCHAR tr. Soltar; desprender una cosa que está enganchada. |
| DESENGANCHARE | • DESENGANCHAR tr. Soltar; desprender una cosa que está enganchada. |
| DESENGANCHARAN | • DESENGANCHAR tr. Soltar; desprender una cosa que está enganchada. |
| DESENGANCHARAS | • DESENGANCHAR tr. Soltar; desprender una cosa que está enganchada. |
| DESENGANCHAREN | • DESENGANCHAR tr. Soltar; desprender una cosa que está enganchada. |
| DESENGANCHARES | • DESENGANCHAR tr. Soltar; desprender una cosa que está enganchada. |
| DESENGANCHARIA | • DESENGANCHAR tr. Soltar; desprender una cosa que está enganchada. |
| DESENGANCHARON | • DESENGANCHAR tr. Soltar; desprender una cosa que está enganchada. |
| DESENGANCHARAIS | • DESENGANCHAR tr. Soltar; desprender una cosa que está enganchada. |
| DESENGANCHAREIS | • DESENGANCHAR tr. Soltar; desprender una cosa que está enganchada. |
| DESENGANCHARIAN | • DESENGANCHAR tr. Soltar; desprender una cosa que está enganchada. |
| DESENGANCHARIAS | • DESENGANCHAR tr. Soltar; desprender una cosa que está enganchada. |
| DESENGANCHARAMOS | • DESENGANCHAR tr. Soltar; desprender una cosa que está enganchada. |
| DESENGANCHAREMOS | • DESENGANCHAR tr. Soltar; desprender una cosa que está enganchada. |
| DESENGANCHARIAIS | • DESENGANCHAR tr. Soltar; desprender una cosa que está enganchada. |