| DESENVELEJA | • desenveleja v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del presente de indicativo de desenvelejar. • desenveleja v. Segunda persona del singular (tú) del imperativo afirmativo de desenvelejar. • desenvelejá v. Segunda persona del singular (vos) del imperativo afirmativo de desenvelejar. |
| DESENVELEJE | • desenveleje v. Primera persona del singular (yo) del presente de subjuntivo de desenvelejar. • desenveleje v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de desenvelejar. • desenveleje v. Segunda persona del singular (usted) del imperativo de desenvelejar. |
| DESENVELEJO | • desenvelejo v. Primera persona del singular (yo) del presente de indicativo de desenvelejar. • desenvelejó v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del pretérito perfecto simple de indicativo… • DESENVELEJAR tr. Mar. Quitar el velaje o velamen al navío. |
| DESENVENDAD | • desenvendad v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del imperativo afirmativo de desenvendar. • DESENVENDAR tr. p. us. desvendar. |
| DESENVENDAN | • desenvendan v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de indicativo de desenvendar. • DESENVENDAR tr. p. us. desvendar. |
| DESENVENDAR | • DESENVENDAR tr. p. us. desvendar. |
| DESENVENDAS | • desenvendas v. Segunda persona del singular (tú) del presente de indicativo de desenvendar. • desenvendás v. Segunda persona del singular (vos) del presente de indicativo de desenvendar. • DESENVENDAR tr. p. us. desvendar. |
| DESENVENDEN | • desenvenden v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de desenvendar. • desenvenden v. Segunda persona del plural (ustedes) del imperativo de desenvendar. • DESENVENDAR tr. p. us. desvendar. |
| DESENVENDES | • desenvendes v. Segunda persona del singular (tú) del presente de subjuntivo de desenvendar. • desenvendés v. Segunda persona del singular (vos) del presente de subjuntivo de desenvendar. • DESENVENDAR tr. p. us. desvendar. |
| DESENVERGAD | • desenvergad v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del imperativo afirmativo de desenvergar. • DESENVERGAR tr. Mar. Desatar las velas que están envergadas. |
| DESENVERGAN | • desenvergan v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de indicativo de desenvergar. • DESENVERGAR tr. Mar. Desatar las velas que están envergadas. |
| DESENVERGAR | • desenvergar v. Náutica. • DESENVERGAR tr. Mar. Desatar las velas que están envergadas. |
| DESENVERGAS | • desenvergas v. Segunda persona del singular (tú) del presente de indicativo de desenvergar. • desenvergás v. Segunda persona del singular (vos) del presente de indicativo de desenvergar. • DESENVERGAR tr. Mar. Desatar las velas que están envergadas. |
| DESENVERGUE | • desenvergue v. Primera persona del singular (yo) del presente de subjuntivo de desenvergar. • desenvergue v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de desenvergar. • desenvergue v. Segunda persona del singular (usted) del imperativo de desenvergar. |