| DESENVIOLABAN | • desenviolaban v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de indicativo… • DESENVIOLAR tr. Purificar la iglesia o lugar sagrado que se violó o profanó. |
| DESENVIOLABAS | • desenviolabas v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito imperfecto de indicativo de desenviolar. • DESENVIOLAR tr. Purificar la iglesia o lugar sagrado que se violó o profanó. |
| DESENVIOLADAS | • desenvioladas adj. Forma del femenino plural de desenviolado, participio de desenviolar. |
| DESENVIOLADOS | • desenviolados adj. Forma del plural de desenviolado, participio de desenviolar. |
| DESENVIOLAMOS | • desenviolamos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del presente de indicativo de desenviolar. • desenviolamos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del pretérito perfecto simple de indicativo de desenviolar. • DESENVIOLAR tr. Purificar la iglesia o lugar sagrado que se violó o profanó. |
| DESENVIOLANDO | • desenviolando v. Gerundio de desenviolar. • DESENVIOLAR tr. Purificar la iglesia o lugar sagrado que se violó o profanó. |
| DESENVIOLARAN | • desenviolaran v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo… • desenviolarán v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del futuro de indicativo de desenviolar. • DESENVIOLAR tr. Purificar la iglesia o lugar sagrado que se violó o profanó. |
| DESENVIOLARAS | • desenviolaras v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desenviolar. • desenviolarás v. Segunda persona del singular (tú, vos) del futuro de indicativo de desenviolar. • DESENVIOLAR tr. Purificar la iglesia o lugar sagrado que se violó o profanó. |
| DESENVIOLAREN | • desenviolaren v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del futuro de subjuntivo de desenviolar. • DESENVIOLAR tr. Purificar la iglesia o lugar sagrado que se violó o profanó. |
| DESENVIOLARES | • desenviolares v. Segunda persona del singular (tú, vos) del futuro de subjuntivo de desenviolar. • DESENVIOLAR tr. Purificar la iglesia o lugar sagrado que se violó o profanó. |
| DESENVIOLARIA | • desenviolaría v. Primera persona del singular (yo) del condicional de desenviolar. • desenviolaría v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del condicional de desenviolar. • DESENVIOLAR tr. Purificar la iglesia o lugar sagrado que se violó o profanó. |
| DESENVIOLARON | • desenviolaron v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito perfecto simple de indicativo… • DESENVIOLAR tr. Purificar la iglesia o lugar sagrado que se violó o profanó. |
| DESENVIOLASEN | • desenviolasen v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo… • DESENVIOLAR tr. Purificar la iglesia o lugar sagrado que se violó o profanó. |
| DESENVIOLASES | • desenviolases v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desenviolar. • DESENVIOLAR tr. Purificar la iglesia o lugar sagrado que se violó o profanó. |
| DESENVIOLASTE | • desenviolaste v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito perfecto simple de indicativo de desenviolar. • DESENVIOLAR tr. Purificar la iglesia o lugar sagrado que se violó o profanó. |
| DESENVIOLEMOS | • desenviolemos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del presente de subjuntivo de desenviolar. • desenviolemos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del imperativo (exhortatorio) de desenviolar. • DESENVIOLAR tr. Purificar la iglesia o lugar sagrado que se violó o profanó. |