| DESENGRANAD | • desengranad v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del imperativo afirmativo de desengranar. • DESENGRANAR tr. Quitar o soltar el engranaje de alguna cosa con otra. |
| DESENGRANAN | • desengranan v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de indicativo de desengranar. • DESENGRANAR tr. Quitar o soltar el engranaje de alguna cosa con otra. |
| DESENGRANAR | • desengranar v. Mecánica. Quitar o solar un engranaje; separar dos o más piezas o piñones que se hallaban acoplados o encajados. • DESENGRANAR tr. Quitar o soltar el engranaje de alguna cosa con otra. |
| DESENGRANAS | • desengranas v. Segunda persona del singular (tú) del presente de indicativo de desengranar. • desengranás v. Segunda persona del singular (vos) del presente de indicativo de desengranar. • DESENGRANAR tr. Quitar o soltar el engranaje de alguna cosa con otra. |
| DESENGRANEN | • desengranen v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de desengranar. • desengranen v. Segunda persona del plural (ustedes) del imperativo de desengranar. • DESENGRANAR tr. Quitar o soltar el engranaje de alguna cosa con otra. |
| DESENGRANES | • desengranes v. Segunda persona del singular (tú) del presente de subjuntivo de desengranar. • desengranés v. Segunda persona del singular (vos) del presente de subjuntivo de desengranar. • DESENGRANAR tr. Quitar o soltar el engranaje de alguna cosa con otra. |
| DESENGRAPAD | • desengrapad v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del imperativo afirmativo de desengrapar. |
| DESENGRAPAN | • desengrapan v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de indicativo de desengrapar. |
| DESENGRAPAR | Lo sentimos, pero carente de definición. |
| DESENGRAPAS | • desengrapas v. Segunda persona del singular (tú) del presente de indicativo de desengrapar. • desengrapás v. Segunda persona del singular (vos) del presente de indicativo de desengrapar. |
| DESENGRAPEN | • desengrapen v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de desengrapar. • desengrapen v. Segunda persona del plural (ustedes) del imperativo de desengrapar. |
| DESENGRAPES | • desengrapes v. Segunda persona del singular (tú) del presente de subjuntivo de desengrapar. • desengrapés v. Segunda persona del singular (vos) del presente de subjuntivo de desengrapar. |
| DESENGRASAD | • desengrasad v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del imperativo afirmativo de desengrasar. • DESENGRASAR tr. Quitar la grasa. • DESENGRASAR intr. fam. enflaquecer, perder carnes. |
| DESENGRASAN | • desengrasan v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de indicativo de desengrasar. • DESENGRASAR tr. Quitar la grasa. • DESENGRASAR intr. fam. enflaquecer, perder carnes. |
| DESENGRASAR | • DESENGRASAR tr. Quitar la grasa. • DESENGRASAR intr. fam. enflaquecer, perder carnes. |
| DESENGRASAS | • desengrasas v. Segunda persona del singular (tú) del presente de indicativo de desengrasar. • desengrasás v. Segunda persona del singular (vos) del presente de indicativo de desengrasar. • DESENGRASAR tr. Quitar la grasa. |
| DESENGRASEN | • desengrasen v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de desengrasar. • desengrasen v. Segunda persona del plural (ustedes) del imperativo de desengrasar. • DESENGRASAR tr. Quitar la grasa. |
| DESENGRASES | • desengrases v. Segunda persona del singular (tú) del presente de subjuntivo de desengrasar. • desengrasés v. Segunda persona del singular (vos) del presente de subjuntivo de desengrasar. • DESENGRASAR tr. Quitar la grasa. |