| DESEMBRIAGABAN | • desembriagaban v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de indicativo… • DESEMBRIAGAR tr. Quitar la embriaguez. |
| DESEMBRIAGABAS | • desembriagabas v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito imperfecto de indicativo de desembriagar. • DESEMBRIAGAR tr. Quitar la embriaguez. |
| DESEMBRIAGADAS | • desembriagadas adj. Forma del femenino plural de desembriagado, participio de desembriagar. |
| DESEMBRIAGADOS | • desembriagados adj. Forma del plural de desembriagado, participio de desembriagar. |
| DESEMBRIAGAMOS | • desembriagamos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del presente de indicativo de desembriagar. • desembriagamos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del pretérito perfecto simple de indicativo de desembriagar. • DESEMBRIAGAR tr. Quitar la embriaguez. |
| DESEMBRIAGANDO | • desembriagando v. Gerundio de desembriagar. • DESEMBRIAGAR tr. Quitar la embriaguez. |
| DESEMBRIAGARAN | • desembriagaran v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo… • desembriagarán v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del futuro de indicativo de desembriagar. • DESEMBRIAGAR tr. Quitar la embriaguez. |
| DESEMBRIAGARAS | • desembriagaras v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desembriagar. • desembriagarás v. Segunda persona del singular (tú, vos) del futuro de indicativo de desembriagar. • DESEMBRIAGAR tr. Quitar la embriaguez. |
| DESEMBRIAGAREN | • desembriagaren v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del futuro de subjuntivo de desembriagar. • DESEMBRIAGAR tr. Quitar la embriaguez. |
| DESEMBRIAGARES | • desembriagares v. Segunda persona del singular (tú, vos) del futuro de subjuntivo de desembriagar. • DESEMBRIAGAR tr. Quitar la embriaguez. |
| DESEMBRIAGARIA | • desembriagaría v. Primera persona del singular (yo) del condicional de desembriagar. • desembriagaría v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del condicional de desembriagar. • DESEMBRIAGAR tr. Quitar la embriaguez. |
| DESEMBRIAGARON | • desembriagaron v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito perfecto simple de indicativo… • DESEMBRIAGAR tr. Quitar la embriaguez. |
| DESEMBRIAGASEN | • desembriagasen v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo… • DESEMBRIAGAR tr. Quitar la embriaguez. |
| DESEMBRIAGASES | • desembriagases v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desembriagar. • DESEMBRIAGAR tr. Quitar la embriaguez. |
| DESEMBRIAGASTE | • desembriagaste v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito perfecto simple de indicativo de desembriagar. • DESEMBRIAGAR tr. Quitar la embriaguez. |
| DESEMBRIAGUEIS | • desembriaguéis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del presente de subjuntivo de desembriagar. |