| DESGRADAR | • DESGRADAR tr. ant. degradar. • DESGRADAR intr. ant. desagradar. |
| DESGRADARA | • desgradara v. Primera persona del singular (yo) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desgradar. • desgradara v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo… • desgradará v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del futuro de indicativo de desgradar. |
| DESGRADARE | • desgradare v. Primera persona del singular (yo) del futuro de subjuntivo de desgradar. • desgradare v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del futuro de subjuntivo de desgradar. • desgradaré v. Primera persona del singular (yo) del futuro de indicativo de desgradar. |
| DESGRADARAN | • desgradaran v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desgradar. • desgradarán v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del futuro de indicativo de desgradar. • DESGRADAR tr. ant. degradar. |
| DESGRADARAS | • desgradaras v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desgradar. • desgradarás v. Segunda persona del singular (tú, vos) del futuro de indicativo de desgradar. • DESGRADAR tr. ant. degradar. |
| DESGRADAREN | • desgradaren v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del futuro de subjuntivo de desgradar. • DESGRADAR tr. ant. degradar. • DESGRADAR intr. ant. desagradar. |
| DESGRADARES | • desgradares v. Segunda persona del singular (tú, vos) del futuro de subjuntivo de desgradar. • DESGRADAR tr. ant. degradar. • DESGRADAR intr. ant. desagradar. |
| DESGRADARIA | • desgradaría v. Primera persona del singular (yo) del condicional de desgradar. • desgradaría v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del condicional de desgradar. • DESGRADAR tr. ant. degradar. |
| DESGRADARON | • desgradaron v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito perfecto simple de indicativo… • DESGRADAR tr. ant. degradar. • DESGRADAR intr. ant. desagradar. |
| DESGRADARAIS | • desgradarais v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desgradar. • DESGRADAR tr. ant. degradar. • DESGRADAR intr. ant. desagradar. |
| DESGRADAREIS | • desgradareis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del futuro de subjuntivo de desgradar. • desgradaréis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del futuro de indicativo de desgradar. • DESGRADAR tr. ant. degradar. |
| DESGRADARIAN | • desgradarían v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del condicional de desgradar. • DESGRADAR tr. ant. degradar. • DESGRADAR intr. ant. desagradar. |
| DESGRADARIAS | • desgradarías v. Segunda persona del singular (tú, vos) del condicional de desgradar. • DESGRADAR tr. ant. degradar. • DESGRADAR intr. ant. desagradar. |
| DESGRADARAMOS | • desgradáramos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desgradar. • DESGRADAR tr. ant. degradar. • DESGRADAR intr. ant. desagradar. |
| DESGRADAREMOS | • desgradaremos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del futuro de indicativo de desgradar. • desgradáremos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del futuro de subjuntivo de desgradar. • DESGRADAR tr. ant. degradar. |
| DESGRADARIAIS | • desgradaríais v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del condicional de desgradar. • DESGRADAR tr. ant. degradar. • DESGRADAR intr. ant. desagradar. |
| DESGRADARIAMOS | • desgradaríamos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del condicional de desgradar. • DESGRADAR tr. ant. degradar. • DESGRADAR intr. ant. desagradar. |