| AFLAMENCADAS | • aflamencadas adj. Forma del femenino plural de aflamencado. • AFLAMENCADA adj. Que tiene aire o modales de flamenco, de andaluz agitanado. |
| AFLAMENCADOS | • aflamencados adj. Forma del plural de aflamencado. • AFLAMENCADO adj. Que tiene aire o modales de flamenco, de andaluz agitanado. |
| DESENCADENAD | • desencadenad v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del imperativo afirmativo de desencadenar. • DESENCADENAR tr. Quitar la cadena al que está con ella amarrado. |
| DESENCADENAN | • desencadenan v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de indicativo de desencadenar. • DESENCADENAR tr. Quitar la cadena al que está con ella amarrado. |
| DESENCADENAR | • desencadenar v. Quitar la o las cadenas con que alguien estaba sujeto. • desencadenar v. Separar, romper o desunir la conexión, liga o vínculo que existía entre elementos, especialmente los… • desencadenar v. Referido a fenómenos meteorológicos, causar fuertes movimientos, con una dosis de violencia. |
| DESENCADENAS | • desencadenas v. Segunda persona del singular (tú) del presente de indicativo de desencadenar. • desencadenás v. Segunda persona del singular (vos) del presente de indicativo de desencadenar. • DESENCADENAR tr. Quitar la cadena al que está con ella amarrado. |
| DESENCADENEN | • desencadenen v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de desencadenar. • desencadenen v. Segunda persona del plural (ustedes) del imperativo de desencadenar. • DESENCADENAR tr. Quitar la cadena al que está con ella amarrado. |
| DESENCADENES | • desencadenes v. Segunda persona del singular (tú) del presente de subjuntivo de desencadenar. • desencadenés v. Segunda persona del singular (vos) del presente de subjuntivo de desencadenar. • DESENCADENAR tr. Quitar la cadena al que está con ella amarrado. |
| ENCADARIAMOS | • encadaríamos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del condicional de encadarse. • ENCADARSE prnl. Ar. y Nav. Meterse en el cado, agazaparse. |
| ENCADENABAIS | • encadenabais v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del pretérito imperfecto de indicativo de encadenar. • ENCADENAR tr. Ligar y atar con cadena. |
| ENCADENACION | • encadenación s. Acción o efecto de encadenar. • encadenación s. Interconexión o liga de una cosa con otra. • ENCADENACIÓN f. encadenamiento. |
| ENCADENADURA | • ENCADENADURA f. p. us. encadenamiento. |
| ENCADENARAIS | • encadenarais v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del pretérito imperfecto de subjuntivo de encadenar. • ENCADENAR tr. Ligar y atar con cadena. |
| ENCADENAREIS | • encadenareis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del futuro de subjuntivo de encadenar. • encadenaréis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del futuro de indicativo de encadenar. • ENCADENAR tr. Ligar y atar con cadena. |
| ENCADENARIAN | • encadenarían v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del condicional de encadenar. • ENCADENAR tr. Ligar y atar con cadena. |
| ENCADENARIAS | • encadenarías v. Segunda persona del singular (tú, vos) del condicional de encadenar. • ENCADENAR tr. Ligar y atar con cadena. |
| ENCADENASEIS | • encadenaseis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del pretérito imperfecto de subjuntivo de encadenar. • ENCADENAR tr. Ligar y atar con cadena. |