| DESENCADENAS | • desencadenas v. Segunda persona del singular (tú) del presente de indicativo de desencadenar. • desencadenás v. Segunda persona del singular (vos) del presente de indicativo de desencadenar. • DESENCADENAR tr. Quitar la cadena al que está con ella amarrado. |
| DESENCADENASE | • desencadenase v. Primera persona del singular (yo) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desencadenar. • desencadenase v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo… • DESENCADENAR tr. Quitar la cadena al que está con ella amarrado. |
| DESENCADENASEIS | • desencadenaseis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desencadenar. • DESENCADENAR tr. Quitar la cadena al que está con ella amarrado. |
| DESENCADENASEN | • desencadenasen v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo… • DESENCADENAR tr. Quitar la cadena al que está con ella amarrado. |
| DESENCADENASES | • desencadenases v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desencadenar. • DESENCADENAR tr. Quitar la cadena al que está con ella amarrado. |
| DESENCADENASTE | • desencadenaste v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito perfecto simple de indicativo de desencadenar. • DESENCADENAR tr. Quitar la cadena al que está con ella amarrado. |
| ENCADENAS | • encadenas v. Segunda persona del singular (tú) del presente de indicativo de encadenar. • encadenás v. Segunda persona del singular (vos) del presente de indicativo de encadenar. • ENCADENAR tr. Ligar y atar con cadena. |
| ENCADENASE | • encadenase v. Primera persona del singular (yo) del pretérito imperfecto de subjuntivo de encadenar. • encadenase v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo… • ENCADENAR tr. Ligar y atar con cadena. |
| ENCADENASEIS | • encadenaseis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del pretérito imperfecto de subjuntivo de encadenar. • ENCADENAR tr. Ligar y atar con cadena. |
| ENCADENASEMOS | • encadenásemos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del pretérito imperfecto de subjuntivo de encadenar. • ENCADENAR tr. Ligar y atar con cadena. |
| ENCADENASEN | • encadenasen v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo de encadenar. • ENCADENAR tr. Ligar y atar con cadena. |
| ENCADENASES | • encadenases v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito imperfecto de subjuntivo de encadenar. • ENCADENAR tr. Ligar y atar con cadena. |
| ENCADENASTE | • encadenaste v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito perfecto simple de indicativo de encadenar. • ENCADENAR tr. Ligar y atar con cadena. |
| ENCADENASTEIS | • encadenasteis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del pretérito perfecto simple de indicativo de encadenar. • ENCADENAR tr. Ligar y atar con cadena. |