| ALBARDARE | • albardare v. Primera persona del singular (yo) del futuro de subjuntivo de albardar. • albardare v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del futuro de subjuntivo de albardar. • albardaré v. Primera persona del singular (yo) del futuro de indicativo de albardar. |
| ALBARDAREIS | • albardareis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del futuro de subjuntivo de albardar. • albardaréis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del futuro de indicativo de albardar. • ALBARDAR tr. enalbardar. |
| ALBARDAREMOS | • albardaremos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del futuro de indicativo de albardar. • albardáremos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del futuro de subjuntivo de albardar. • ALBARDAR tr. enalbardar. |
| ALBARDAREN | • albardaren v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del futuro de subjuntivo de albardar. • ALBARDAR tr. enalbardar. |
| ALBARDARES | • albardares v. Segunda persona del singular (tú, vos) del futuro de subjuntivo de albardar. • ALBARDAR tr. enalbardar. |
| DESALBARDARE | • desalbardare v. Primera persona del singular (yo) del futuro de subjuntivo de desalbardar. • desalbardare v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del futuro de subjuntivo de desalbardar. • desalbardaré v. Primera persona del singular (yo) del futuro de indicativo de desalbardar. |
| DESALBARDAREIS | • desalbardareis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del futuro de subjuntivo de desalbardar. • desalbardaréis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del futuro de indicativo de desalbardar. • DESALBARDAR tr. desenalbardar. |
| DESALBARDAREMOS | • desalbardaremos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del futuro de indicativo de desalbardar. • desalbardáremos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del futuro de subjuntivo de desalbardar. • DESALBARDAR tr. desenalbardar. |
| DESALBARDAREN | • desalbardaren v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del futuro de subjuntivo de desalbardar. • DESALBARDAR tr. desenalbardar. |
| DESALBARDARES | • desalbardares v. Segunda persona del singular (tú, vos) del futuro de subjuntivo de desalbardar. • DESALBARDAR tr. desenalbardar. |
| DESENALBARDARE | • desenalbardare v. Primera persona del singular (yo) del futuro de subjuntivo de desenalbardar. • desenalbardare v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del futuro de subjuntivo de desenalbardar. • desenalbardaré v. Primera persona del singular (yo) del futuro de indicativo de desenalbardar. |
| DESENALBARDAREN | • desenalbardaren v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del futuro de subjuntivo de desenalbardar. • DESENALBARDAR tr. Quitar la albarda; desaparejar las bestias. |
| DESENALBARDARES | • desenalbardares v. Segunda persona del singular (tú, vos) del futuro de subjuntivo de desenalbardar. • DESENALBARDAR tr. Quitar la albarda; desaparejar las bestias. |
| ENALBARDARE | • enalbardare v. Primera persona del singular (yo) del futuro de subjuntivo de enalbardar. • enalbardare v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del futuro de subjuntivo de enalbardar. • enalbardaré v. Primera persona del singular (yo) del futuro de indicativo de enalbardar. |
| ENALBARDAREIS | • enalbardareis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del futuro de subjuntivo de enalbardar. • enalbardaréis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del futuro de indicativo de enalbardar. • ENALBARDAR tr. Echar o poner la albarda. |
| ENALBARDAREMOS | • enalbardaremos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del futuro de indicativo de enalbardar. • enalbardáremos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del futuro de subjuntivo de enalbardar. • ENALBARDAR tr. Echar o poner la albarda. |
| ENALBARDAREN | • enalbardaren v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del futuro de subjuntivo de enalbardar. • ENALBARDAR tr. Echar o poner la albarda. |
| ENALBARDARES | • enalbardares v. Segunda persona del singular (tú, vos) del futuro de subjuntivo de enalbardar. • enalbardarés v. Segunda persona del singular (vos) del presente de subjuntivo de enalbardarar. • ENALBARDAR tr. Echar o poner la albarda. |