| DESENFADAD | • desenfadad v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del imperativo afirmativo de desenfadar. • DESENFADAR tr. Desenojar, quitar el enfado. |
| DESENFADAN | • desenfadan v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de indicativo de desenfadar. • DESENFADAR tr. Desenojar, quitar el enfado. |
| DESENFADAR | • DESENFADAR tr. Desenojar, quitar el enfado. |
| DESENFADAS | • desenfadas v. Segunda persona del singular (tú) del presente de indicativo de desenfadar. • desenfadás v. Segunda persona del singular (vos) del presente de indicativo de desenfadar. • DESENFADAR tr. Desenojar, quitar el enfado. |
| DESENFADEN | • desenfaden v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de desenfadar. • desenfaden v. Segunda persona del plural (ustedes) del imperativo de desenfadar. • DESENFADAR tr. Desenojar, quitar el enfado. |
| DESENFADES | • desenfades v. Segunda persona del singular (tú) del presente de subjuntivo de desenfadar. • desenfadés v. Segunda persona del singular (vos) del presente de subjuntivo de desenfadar. • DESENFADAR tr. Desenojar, quitar el enfado. |
| DESENFADOS | • desenfados s. Forma del plural de desenfado. • DESENFADO m. Desenvoltura, despejo y desembarazo. |
| ENFADABAIS | • enfadabais v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del pretérito imperfecto de indicativo de enfadar. • ENFADAR tr. Causar enfado. |
| ENFADADIZA | • enfadadiza adj. Forma del femenino de enfadadizo. • ENFADADIZA adj. Fácil de enfadar. |
| ENFADADIZO | • enfadadizo adj. Con tendencia o propensión a enfadarse con facilidad. • ENFADADIZO adj. Fácil de enfadar. |
| ENFADARAIS | • enfadarais v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del pretérito imperfecto de subjuntivo de enfadar. • ENFADAR tr. Causar enfado. |
| ENFADAREIS | • enfadareis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del futuro de subjuntivo de enfadar. • enfadaréis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del futuro de indicativo de enfadar. • ENFADAR tr. Causar enfado. |
| ENFADARIAN | • enfadarían v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del condicional de enfadar. • ENFADAR tr. Causar enfado. |
| ENFADARIAS | • enfadarías v. Segunda persona del singular (tú, vos) del condicional de enfadar. • ENFADAR tr. Causar enfado. |
| ENFADASEIS | • enfadaseis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del pretérito imperfecto de subjuntivo de enfadar. • ENFADAR tr. Causar enfado. |
| TRIUNFADOR | • TRIUNFADOR adj. Que triunfa. |