| CONCADENE | • concadene v. Primera persona del singular (yo) del presente de subjuntivo de concadenar. • concadene v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de concadenar. • concadene v. Segunda persona del singular (usted) del imperativo de concadenar. |
| CONCADENEIS | • concadenéis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del presente de subjuntivo de concadenar. • CONCADENAR tr. fig. concatenar. |
| CONCADENEMOS | • concadenemos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del presente de subjuntivo de concadenar. • concadenemos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del imperativo (exhortatorio) de concadenar. • CONCADENAR tr. fig. concatenar. |
| CONCADENEN | • concadenen v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de concadenar. • concadenen v. Segunda persona del plural (ustedes) del imperativo de concadenar. • CONCADENAR tr. fig. concatenar. |
| CONCADENES | • concadenes v. Segunda persona del singular (tú) del presente de subjuntivo de concadenar. • concadenés v. Segunda persona del singular (vos) del presente de subjuntivo de concadenar. • CONCADENAR tr. fig. concatenar. |
| DESENCADENE | • desencadene v. Primera persona del singular (yo) del presente de subjuntivo de desencadenar. • desencadene v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de desencadenar. • desencadene v. Segunda persona del singular (usted) del imperativo de desencadenar. |
| DESENCADENEIS | • desencadenéis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del presente de subjuntivo de desencadenar. • DESENCADENAR tr. Quitar la cadena al que está con ella amarrado. |
| DESENCADENEMOS | • desencadenemos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del presente de subjuntivo de desencadenar. • desencadenemos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del imperativo (exhortatorio) de desencadenar. • DESENCADENAR tr. Quitar la cadena al que está con ella amarrado. |
| DESENCADENEN | • desencadenen v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de desencadenar. • desencadenen v. Segunda persona del plural (ustedes) del imperativo de desencadenar. • DESENCADENAR tr. Quitar la cadena al que está con ella amarrado. |
| DESENCADENES | • desencadenes v. Segunda persona del singular (tú) del presente de subjuntivo de desencadenar. • desencadenés v. Segunda persona del singular (vos) del presente de subjuntivo de desencadenar. • DESENCADENAR tr. Quitar la cadena al que está con ella amarrado. |
| ENCADENE | • encadene v. Primera persona del singular (yo) del presente de subjuntivo de encadenar. • encadene v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de encadenar. • encadene v. Segunda persona del singular (usted) del imperativo de encadenar. |
| ENCADENEIS | • encadenéis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del presente de subjuntivo de encadenar. • ENCADENAR tr. Ligar y atar con cadena. |
| ENCADENEMOS | • encadenemos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del presente de subjuntivo de encadenar. • encadenemos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del imperativo (exhortatorio) de encadenar. • ENCADENAR tr. Ligar y atar con cadena. |
| ENCADENEN | • encadenen v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de encadenar. • encadenen v. Segunda persona del plural (ustedes) del imperativo de encadenar. • ENCADENAR tr. Ligar y atar con cadena. |
| ENCADENES | • encadenes v. Segunda persona del singular (tú) del presente de subjuntivo de encadenar. • encadenés v. Segunda persona del singular (vos) del presente de subjuntivo de encadenar. • ENCADENAR tr. Ligar y atar con cadena. |