| DESENREDAD | • desenredad v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del imperativo afirmativo de desenredar. • DESENREDAR tr. Deshacer el enredo. • DESENREDAR prnl. Desenvolverse, salir de una dificultad. |
| DESENREDAN | • desenredan v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de indicativo de desenredar. • DESENREDAR tr. Deshacer el enredo. • DESENREDAR prnl. Desenvolverse, salir de una dificultad. |
| DESENREDAR | • DESENREDAR tr. Deshacer el enredo. • DESENREDAR prnl. Desenvolverse, salir de una dificultad. |
| DESENREDAS | • desenredas v. Segunda persona del singular (tú) del presente de indicativo de desenredar. • desenredás v. Segunda persona del singular (vos) del presente de indicativo de desenredar. • DESENREDAR tr. Deshacer el enredo. |
| DESENREDEN | • desenreden v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de desenredar. • desenreden v. Segunda persona del plural (ustedes) del imperativo de desenredar. • DESENREDAR tr. Deshacer el enredo. |
| DESENREDES | • desenredes v. Segunda persona del singular (tú) del presente de subjuntivo de desenredar. • desenredés v. Segunda persona del singular (vos) del presente de subjuntivo de desenredar. • DESENREDAR tr. Deshacer el enredo. |
| DESENREDOS | • desenredos s. Forma del plural de desenredo. • DESENREDO m. Acción y efecto de desenredar o desenredarse. |
| DESENREJAD | • desenrejad v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del imperativo afirmativo de desenrejar. |
| DESENREJAN | • desenrejan v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de indicativo de desenrejar. |
| DESENREJAR | Lo sentimos, pero carente de definición. |
| DESENREJAS | • desenrejas v. Segunda persona del singular (tú) del presente de indicativo de desenrejar. • desenrejás v. Segunda persona del singular (vos) del presente de indicativo de desenrejar. |
| DESENREJEN | • desenrejen v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de desenrejar. • desenrejen v. Segunda persona del plural (ustedes) del imperativo de desenrejar. |
| DESENREJES | • desenrejes v. Segunda persona del singular (tú) del presente de subjuntivo de desenrejar. • desenrejés v. Segunda persona del singular (vos) del presente de subjuntivo de desenrejar. |