| DESENFADABA | • desenfadaba v. Primera persona del singular (yo) del pretérito imperfecto de indicativo de desenfadar. • desenfadaba v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de indicativo… • DESENFADAR tr. Desenojar, quitar el enfado. |
| DESENFADADA | • desenfadada adj. Forma del femenino de desenfadado, participio de desenfadar. • DESENFADADA adj. Desembarazado, libre. |
| DESENFADADO | • desenfadado v. Participio de desenfadar. • DESENFADADO adj. Desembarazado, libre. • DESENFADAR tr. Desenojar, quitar el enfado. |
| DESENFADAIS | • desenfadáis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del presente de indicativo de desenfadar. • DESENFADAR tr. Desenojar, quitar el enfado. |
| DESENFADARA | • desenfadara v. Primera persona del singular (yo) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desenfadar. • desenfadara v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo… • desenfadará v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del futuro de indicativo de desenfadar. |
| DESENFADARE | • desenfadare v. Primera persona del singular (yo) del futuro de subjuntivo de desenfadar. • desenfadare v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del futuro de subjuntivo de desenfadar. • desenfadaré v. Primera persona del singular (yo) del futuro de indicativo de desenfadar. |
| DESENFADASE | • desenfadase v. Primera persona del singular (yo) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desenfadar. • desenfadase v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo… • DESENFADAR tr. Desenojar, quitar el enfado. |
| DESENFADEIS | • desenfadéis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del presente de subjuntivo de desenfadar. • DESENFADAR tr. Desenojar, quitar el enfado. |
| DESENFALDAD | • desenfaldad v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del imperativo afirmativo de desenfaldar. • DESENFALDAR tr. Bajar el enfaldo. |
| DESENFALDAN | • desenfaldan v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de indicativo de desenfaldar. • DESENFALDAR tr. Bajar el enfaldo. |
| DESENFALDAR | • DESENFALDAR tr. Bajar el enfaldo. |
| DESENFALDAS | • desenfaldas v. Segunda persona del singular (tú) del presente de indicativo de desenfaldar. • desenfaldás v. Segunda persona del singular (vos) del presente de indicativo de desenfaldar. • DESENFALDAR tr. Bajar el enfaldo. |
| DESENFALDEN | • desenfalden v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de desenfaldar. • desenfalden v. Segunda persona del plural (ustedes) del imperativo de desenfaldar. • DESENFALDAR tr. Bajar el enfaldo. |
| DESENFALDES | • desenfaldes v. Segunda persona del singular (tú) del presente de subjuntivo de desenfaldar. • desenfaldés v. Segunda persona del singular (vos) del presente de subjuntivo de desenfaldar. • DESENFALDAR tr. Bajar el enfaldo. |
| DESENFARDAD | • desenfardad v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del imperativo afirmativo de desenfardar. • DESENFARDAR tr. Abrir y desatar los fardos. |
| DESENFARDAN | • desenfardan v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de indicativo de desenfardar. • DESENFARDAR tr. Abrir y desatar los fardos. |
| DESENFARDAR | • DESENFARDAR tr. Abrir y desatar los fardos. |
| DESENFARDAS | • desenfardas v. Segunda persona del singular (tú) del presente de indicativo de desenfardar. • desenfardás v. Segunda persona del singular (vos) del presente de indicativo de desenfardar. • DESENFARDAR tr. Abrir y desatar los fardos. |
| DESENFARDEN | • desenfarden v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de desenfardar. • desenfarden v. Segunda persona del plural (ustedes) del imperativo de desenfardar. • DESENFARDAR tr. Abrir y desatar los fardos. |
| DESENFARDES | • desenfardes v. Segunda persona del singular (tú) del presente de subjuntivo de desenfardar. • desenfardés v. Segunda persona del singular (vos) del presente de subjuntivo de desenfardar. • DESENFARDAR tr. Abrir y desatar los fardos. |