| DESGRADABAN | • desgradaban v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de indicativo de desgradar. • DESGRADAR tr. ant. degradar. • DESGRADAR intr. ant. desagradar. |
| DESGRADABAS | • desgradabas v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito imperfecto de indicativo de desgradar. • DESGRADAR tr. ant. degradar. • DESGRADAR intr. ant. desagradar. |
| DESGRADADAS | • desgradadas adj. Forma del femenino plural de desgradado, participio de desgradar. |
| DESGRADADOS | • desgradados adj. Forma del plural de desgradado, participio de desgradar. |
| DESGRADAMOS | • desgradamos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del presente de indicativo de desgradar. • desgradamos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del pretérito perfecto simple de indicativo de desgradar. • DESGRADAR tr. ant. degradar. |
| DESGRADANDO | • desgradando v. Gerundio de desgradar. • DESGRADAR tr. ant. degradar. • DESGRADAR intr. ant. desagradar. |
| DESGRADARAN | • desgradaran v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desgradar. • desgradarán v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del futuro de indicativo de desgradar. • DESGRADAR tr. ant. degradar. |
| DESGRADARAS | • desgradaras v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desgradar. • desgradarás v. Segunda persona del singular (tú, vos) del futuro de indicativo de desgradar. • DESGRADAR tr. ant. degradar. |
| DESGRADAREN | • desgradaren v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del futuro de subjuntivo de desgradar. • DESGRADAR tr. ant. degradar. • DESGRADAR intr. ant. desagradar. |
| DESGRADARES | • desgradares v. Segunda persona del singular (tú, vos) del futuro de subjuntivo de desgradar. • DESGRADAR tr. ant. degradar. • DESGRADAR intr. ant. desagradar. |
| DESGRADARIA | • desgradaría v. Primera persona del singular (yo) del condicional de desgradar. • desgradaría v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del condicional de desgradar. • DESGRADAR tr. ant. degradar. |
| DESGRADARON | • desgradaron v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito perfecto simple de indicativo… • DESGRADAR tr. ant. degradar. • DESGRADAR intr. ant. desagradar. |
| DESGRADASEN | • desgradasen v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desgradar. • DESGRADAR tr. ant. degradar. • DESGRADAR intr. ant. desagradar. |
| DESGRADASES | • desgradases v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desgradar. • DESGRADAR tr. ant. degradar. • DESGRADAR intr. ant. desagradar. |
| DESGRADASTE | • desgradaste v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito perfecto simple de indicativo de desgradar. • DESGRADAR tr. ant. degradar. • DESGRADAR intr. ant. desagradar. |
| DESGRADEMOS | • desgrademos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del presente de subjuntivo de desgradar. • desgrademos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del imperativo (exhortatorio) de desgradar. • DESGRADAR tr. ant. degradar. |
| POSGRADUADA | Lo sentimos, pero carente de definición. |
| POSGRADUADO | Lo sentimos, pero carente de definición. |