| DESDOBLE | • desdoble v. Primera persona del singular (yo) del presente de subjuntivo de desdoblar. • desdoble v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de desdoblar. • desdoble v. Segunda persona del singular (usted) del imperativo de desdoblar. |
| DESDOBLEN | • desdoblen v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de desdoblar. • desdoblen v. Segunda persona del plural (ustedes) del imperativo de desdoblar. • DESDOBLAR tr. Extender una cosa que estaba doblada. |
| DESDOBLES | • desdobles v. Segunda persona del singular (tú) del presente de subjuntivo de desdoblar. • desdoblés v. Segunda persona del singular (vos) del presente de subjuntivo de desdoblar. • DESDOBLAR tr. Extender una cosa que estaba doblada. |
| TRASDOBLE | • trasdoble v. Primera persona del singular (yo) del presente de subjuntivo de trasdoblar. • trasdoble v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de trasdoblar. • trasdoble v. Segunda persona del singular (usted) del imperativo de trasdoblar. |
| TRESDOBLE | • tresdoble v. Primera persona del singular (yo) del presente de subjuntivo de tresdoblar. • tresdoble v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de tresdoblar. • tresdoble v. Segunda persona del singular (usted) del imperativo de tresdoblar. |
| DESDOBLEIS | • desdobléis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del presente de subjuntivo de desdoblar. • DESDOBLAR tr. Extender una cosa que estaba doblada. |
| TRASDOBLEN | • trasdoblen v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de trasdoblar. • trasdoblen v. Segunda persona del plural (ustedes) del imperativo de trasdoblar. • TRASDOBLAR tr. Dar a una cosa tres dobleces. |
| TRASDOBLES | • trasdobles v. Segunda persona del singular (tú) del presente de subjuntivo de trasdoblar. • trasdoblés v. Segunda persona del singular (vos) del presente de subjuntivo de trasdoblar. • TRASDOBLAR tr. Dar a una cosa tres dobleces. |
| TRESDOBLEN | • tresdoblen v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de tresdoblar. • tresdoblen v. Segunda persona del plural (ustedes) del imperativo de tresdoblar. • TRESDOBLAR tr. Multiplicar por tres. |
| TRESDOBLES | • tresdobles adj. Forma del plural de tresdoble. • tresdoblés v. Segunda persona del singular (vos) del presente de subjuntivo de tresdoblar. • TRESDOBLAR tr. Multiplicar por tres. |
| DESDOBLEMOS | • desdoblemos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del presente de subjuntivo de desdoblar. • desdoblemos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del imperativo (exhortatorio) de desdoblar. • DESDOBLAR tr. Extender una cosa que estaba doblada. |
| TRASDOBLEIS | • trasdobléis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del presente de subjuntivo de trasdoblar. • TRASDOBLAR tr. Dar a una cosa tres dobleces. |
| TRESDOBLEIS | • tresdobléis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del presente de subjuntivo de tresdoblar. • TRESDOBLAR tr. Multiplicar por tres. |
| TRASDOBLEMOS | • trasdoblemos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del presente de subjuntivo de trasdoblar. • trasdoblemos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del imperativo (exhortatorio) de trasdoblar. • TRASDOBLAR tr. Dar a una cosa tres dobleces. |
| TRESDOBLEMOS | • tresdoblemos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del presente de subjuntivo de tresdoblar. • tresdoblemos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del imperativo (exhortatorio) de tresdoblar. • TRESDOBLAR tr. Multiplicar por tres. |